Una conversa amb na Caterina Sureda, directora de l’IES Llorenç Garcias i Font d’Artà


Caterina Sureda Mestre, professora de Llengua Catalana i Literatura, actualment és la directora de l’IES Llorenç Garcias i Font. També en va ser alumna i ocupà altres càrrecs directius –secretària, durant una sèrie d’anys. Però el càrrec que ara sustenta és de màxima responsabilitat en  el centre. En aquesta xerrada no pretenem parlar de les retallades que viu l’educació perquè la situació és desoladora i alarmant, en aquest bloc, avui, pretenem conèixer una mica la valoració, l’experiència i la professió d’aquesta dona treballadora.

– Just fa uns mesos va acabar un curs escolar carregat de polèmica i incertesa i  ara n’ha començat un altre…

Bé, la veritat és que el curs passat va transcorre tranquil·lament quant a organització interna i funcionament. Els problemes que es varen donar no varen ser en relació al nostre centre: vingueren donats, sobretot, per les diferents actuacions de la Conselleria d’educació. Primer, amb l’aldarull que va provocar amb el tema de la llengua que va commoure no només la comunitat educativa, sinó tota la societat. Després, vam continuar amb el desconcert i la manca de previsió sobre l’organització del curs que hem començat: vàrem haver d’esperar al mes de juny per poder saber de quants professors podríem disposar aquest curs i hem hagut de negociar i renegociar els grups una vegada i una altra, per poder mantenir el nombre d’alumnes dins unes ràtios raonables. A tot això hi hem d’afegir l’haver de combatre amb el descontent del professorat per la situació generada amb els anuncis de retallades de sous, augment d’hores lectives i manca de contractació d’interins. Ara ha començat un nou curs, ja veurem què passa.

– Catalina, estudiares en aquest institut? Quins records tens d’aquells anys?

Molt bons. L’etapa d’estudiant sempre sol ser una etapa que sol estar lliure de maldecaps i plena d’expectatives i il·lusions de cara al futur. Pel que fa a l’ institut en aquella època tot era molt diferent d’ara, érem poquets alumnes i professors, com una gran família i ens hi sentíem còmodes. Van ser uns anys que sempre es recordaran.

– Quants d’anys fa que et dediques a la docència? Has estat sempre en aquest centre com a professora?

Molts, ja en fa vint-i-dos. I no, no he estat sempre en aquest centre. He fet classes a Palma, a l’IES Son Pacs (que aleshores no es deia així) i a l’ Institut de Felanitx.

– També has tingut càrrecs directius, quina valoració en fas?

Dins un Equip Directiu les feines són múltiples i cada un dels càrrecs té les seves particularitats. Jo vaig ser molt de temps secretària i aquest càrrec és molt distint per exemple al de cap d’estudis o director. El secretari o secretària és més un gestor de l’activitat econòmica i administrativa de l’ institut i exerceix la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit al centre. Els caps d’estudis s’han d’encarregar de la planificació i el seguiment de les activitats del centre, des de la formació dels grups a l’assignació del professorat passant per la dinàmica del dia a dia: el comportament dels alumnes, els problemes que puguin sorgir amb el professorat… I el directors tenen la responsabilitat de coordinar i supervisar totes les actuacions dels membres del seu equip i han de vetllar per al bon desenvolupament de totes les activitats generals del centre, s’han d’encarregar de les relacions institucionals i de les relacions amb les famílies, amb l’administració, etc.

És una feina complexa la dels equips directius i necessita sobretot d’una bona coordinació i d’un bon nivell d’enteniment entre les persones que els formen.

– I com dus això de ser la directora de l’IES?

Bé, a mi m’agrada la feina que faig i m’agradaria més si pogués aconseguir allò que es l’objectiu de qualsevol equip directiu: millorar sempre, cada dia, la qualitat de l’educació que s’ofereix al seu centre i atendre les aspiracions i les expectatives acadèmiques i educatives de l’ alumnat i de les seves famílies. Ara bé, pens que per poder assolir plenament aquest objectiu fa falta que els centres disposin de més autonomia de gestió. Els equips directius estam molt limitats a l’hora de prendre decisions i l’administració educativa actua de forma molt rígida la qual cosa no permet gaire marge d’actuació.

– L’institut d’Artà ja té una grapada d’anys i la gents que hi ha estudiat i treballat està molt contenta, què és allò que el fa ser tan especial?

El clima d’una escola, d’un centre educatiu, és el resultat de moltes coses juntes: de la tipologia de l’alumnat, del professorat, dels equips directius i, també, de la seva pròpia organització i funcionament, dels programes que aplica… no ho sé, en el nostre cas, tenim la sort de ser un centre no exageradament gran, que rep un alumnat que no crea grans problemes de convivència, amb unes famílies que comparteixen amb el professorat el repte de l’educació dels fills, que ha comptat durant molt d’anys amb una direcció que s’ha preocupat per mantenir uns nivells de qualitat alts (basta mirar els resultats de les PAU o els programes específics com és el de Currículum Integrat en llengua anglesa –un autèntic luxe en un centre d’educació públic-) i una altra cosa que és molt important: que ha disposat d’un equip de professors que ha estat capaç de generar un bon clima de convivència i de relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.

Preguntes breus…

Una paraula que et defineixi: responsable, em pesa molt!

El teu millor moment del dia: al matí, la primera hora

Don molta importància a: el respecte entre les persones

Un color: cap en concret, tots els que estan lligats a la naturalesa, als canvis d’estació

Una olor: la de la terra banyada, després de la pluja

Un llibre: molts, totes les lectures són importants, cada una té el seu moment.

Una pel·lícula: darrerament hi ha poques pel·lícules que em quedin a la memòria perquè m’hagin agradat molt o puguin convertir-se en “la pel·lícula” però em vénen al cap algunes dels germans Coen com Fargo, O Brother! o No es país para viejos.

Una cançó: me n’agraden moltes però, entre les preferides hi ha Fly me to the moon de Frank Sinatra i/o Tears in heaven d’Eric Clapton.

Una mania: crec que no en tenc gaires, els meus fills em diuen que no sé desconnectar de la meva feina de professora. En concret diuen que sempre tenc el mode on.

Un lloc ideal: una caseta davant la mar.

Mai no et canses de… conèixer coses noves, viatjar…

Un menjar: de fet, m’agrada tot però sobretot em decant per la cuina italiana, mediterrània, més bé.

Una beguda: un bon vi

D’Artà t’agrada…: no ho sé, però és un poble en el qual t’hi trobes a gust, supòs que és una manera de ser de la gent.

…i no t’agrada: el que tenen els pobles, que sempre preocupa el que fa el veïnat…

Acomiada’t: Amb un desig: que siguem capaços de sortir d’aquest pou en què hem caigut i que ho facem d’una manera distinta, que canviem els valors i recuperem moltes coses de què ens havíem oblidat. I no estic parlant precisament de diners. Honestedat, tolerància, responsabilitat, lleialtat, equitat… són valors devaluats. I a nosaltres, als professors, als pares, ens toca la difícil tasca d’educar per tal de recuperar-los. I no serà gens fàcil, però si tots hi aportam el nostre granet d’arena potser aconseguirem remuntar el vol un altre pic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s