El passat dimecres 15 de febrer, a l’Institut Lluís Vives de València, s’inicià un dels episodis més trists de la curta història democràtica de l’estat. Els estudiants d’aquest institut van ser víctimes de l’actuació policial quan van tallar un carrer en protesta contra les retallades en educació (més concretament, perquè no tenien calefacció a les aules). Els fets acabaren amb un menor detingut i diversos ferits, i els testimonis asseguren que l’actuació dels agents de seguretat va estar fora de lloc. Com sol passar en aquestes situacions, la versió “oficial” difereix significativament de la dels testimonis.
En els dies següents es van convocar diverses concentracions i manifestacions en suport als alumnes del Lluís Vives, totes amb resultats similars a la primera. Brutalitat policial, ferits i divergències entre les explicacions oficials i les dels testimonis van ser el denominador comú de les protestes dels dies 16, 17, 20 i 21. Especialment destacable (per nombre de participants) va ser la del dimarts 21, com a resposta a les declaracions del cap de policia del País Valencià en què tractava als estudiants que es manifestaven com “l’enemic”. El resultat: 25 detencions. Com a dada curiosa, dir que es van detenir més persones a València per les protestes dels estudiants que no per totes les protestes que van tenir lloc durant el 2011 (inclòs el 15M).
Els fets, en conjunt coneguts com “la primavera valenciana”, posen de relleu dos grans temes de debat: les retallades de l’administració pública i la “impunitat” policial. I és que l’origen de tot plegat no és sinó la manera com aprofiten els governs de dretes per retallar serveis públics bàsics en nom de l’austeritat pressupostària. D’acord que fins ara hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. D’acord que s’ha acabat la política de subvencions sense miraments. D’acord que s’ha de contenir la despesa. Però la qüestió és què es retalla. Perquè, per què els valencians han de patir la pèrdua de serveis públics pel fet que els seus doblers han estat pèssimament gestionats per una classe política massa preocupada d’afavorir les seves amistats? Què n’ha tret el poble valencià de Terra Mítica, de la Ciutat de les Arts i les Ciències, de l’“aeroport” de Castelló o del circuit de Fórmula 1?
Aquí, a Catalunya, la situació no és gaire diferent. En Mas retalla i retalla, i educació és una àrea especialment castigada. De cada vegada la matrícula a la universitat és més cara, de cada vegada tenim menys serveis i de cada vegada pitjor educació. I la pregunta inevitable és: cap a quin model educatiu anam? Volem mantenir una educació pública i de qualitat, o bé preferim deixar-la degradar fins que l’única opció sigui la concertada o la privada? O, encara pitjor: per què es retalla l’educació pública i la concertada segueix rebent subvencions?
I, com no podia ser d’altra manera, tanta retallada ha provocat manifestacions. Manifestacions que, en alguns casos com el del Lluís Vives, han acabat amb una intervenció policial que mereix ser comentada i condemnada. No fa falta mirar gaire enrere per trobar episodis semblants al de València: parl de l’actuació dels Mossos d’Esquadra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, el maig passat, quan van arribar a trenc d’alba i sense avís per “expulsar” el moviment dels indignats, emprant la força bruta contra uns manifestants asseguts que no oposaven resistència.
Que potser hem tornat a èpoques que tots creiem superades? Sembla que no es puguin tolerar les divergències d’opinió. Perquè, quin sentit té fer carregar amb contundència la policia contra unes poques desenes d’estudiants menors d’edat? Com s’ha d’interpretar el fet que en cap dels dos casos (Barcelona i València) els antiavalots duguessin el número de placa, cosa a la qual estan obligats per llei? Hi ha un testimoni especialment cru publicat a El País[1], d’una jove valenciana a qui un policia retenia i demanava identificació. Quan ella li va demanar el seu número de placa, la resposta de l’agent i els seus companys va ser riure i inventar-se números a l’atzar.
Altres fets puntuals denoten també la llastimosa actuació policial, com ara el fet que la versió oficial asseguri que els manifestants ferits ho van ser perquè van caure accidentalment de cara a terra[2]. Que pentura no saben que tot el que van fer està gravat i a l’abast de tothom[3]? I, ja per acabar, què hem de pensar quan sentim el cap de policia de València es refereix als estudiants com “l’enemic”? Potser només és una “patinada”, però denota una actitud per part de la policia poc adequada per enfrontar una protesta pacífica. Una actitud que, desgraciadament, sembla ser que quedarà impune.
I és que la impunitat en què quedaran aquests actes de la policia ens hauria de plantejar moltes qüestions, tantes com per escriure un altre article sencer. Només demanem-nos com pot ser que els polítics governants del País Valencià, no només no hagin condemnat, sinó que hagin defensat la policia amb arguments moltes vegades contradits per testimonis gràfics?
Potser és hora que tots plegats fem una reflexió sobre si és aquesta la societat que volem. Sobre si ens conformem amb una educació pública marginal, per a qui no es pugui pagar la privada, o si volem que l’educació pública sigui un dret aprofitable. Sobre si volem que els polítics continuïn retallant i ens limitin la llibertat d’expressió a base de cops de porra. Al cap i a la fi, tots tenim una (única?) manera per canviar-ho: el dret a vot.
Marc Obrador
Estudiant d’Enginyeria de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya.
[3] Només heu de cercar “policia lluis vives” al YouTube per trobar els videos.
Like this:
Be the first to like this post.
Notícies Google sobre Artà
